ZOO POSSE

Dins el país una illa
Dins eixa illa, al final
Una urbanització cara
Un paradís amagat

Dins el paradís set cases
Pengen d'un penya-segat
7 propietats exclusives
Que bo (que) és Rafa Nadal

Dins el palau quatre cotxes
3 motos, bicis, i un quad
Un casupet per al servici
Que viu allà netejant

Dins el jardí una piscina
Una piscina gegant
D'aigua salada i jacuzzi
Però ningú ho ha notat que

Un tobogan, li falta un tobogan
Que vaja algú i li'l pose, que està passant-ho mal!
Un tobogan, li falta un tobogan
Al pobre home, diners no donen la felicitat!!

Qui no voldria un tobogan?
Qui no té un capritxet a sa casa?
Als pobres tot vos sembla mal
Potser no vas fer mèrits, res passa per atzar
Ell s'ho va haver de currar, ell és bo, té talent i té traça
Llepem-li el cul els morts de fam
Que déu salve a la reina, sigam-li tots lleials

Welcome my friends
Colonitzats vos saluden
Comunistes manipulen (indepenazis no ajuden)
Hem millorat en l'anglés

Todos muy bien (yes very well)
Borratxo com una Cuba
La merda se'ns acumula
Ja ho netejarem després

Un senyor que s'oxida al sofà
Una ment que no troba la boca
Una vida que no sap parlar
Un profeta més de la derrota
Un patriota de la soledat
De deixar-se dur, una mascota
Un imbècil amb autoritat
Un sacríleg de la integritat
Cauen les filles anònimes: Mort natural
Fallen les forces, clima hivernal
Tristes i anades, quina postal
Lluny de les llums, dels pedestals
Sense homenatges ni flors en corones
Com si sols foren persones normals
Com si en un món de misèria i de runes
Fora bonic oblidar

S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
De vore tan gran la bandera
La vista es comença a cansar
S'ha intoxicat la mollera
S'han oblidat d'estimar
I ara respirar és una quimera

Però estaran
Les nostres sempre estaran
Com pedra dins la sabata
Com la palmera que aguanta l'huracà
I allà estaran
Fent burla i fent sacrilegi
Per sempre bruixa i heretge
Sempre a la contra i avant!

Pregueu-li a l'amo que entenga la joventut
Que se'ls perdone este suïcidi prematur
La seua sort no és vostra, però l’enterro costa
I els han cobrat la medicina i el taüt
Cauen herois baix el pes de la fe en la divisa
Orfes d'amor omplin la misa
Ixen les hordes de les cavernes
Guarden la merda baix la catifa
I, com sempre, pagues tu la seua festa
El resultat era un, la jugada era perfecta

Una medalla per a la Verge Maria
Un àngel de la guarda en cada comissaria
L'esperit sant empara la policia
Que dispara mangueres d'aigua beneïda
Fan olor a Channel les cloaques de l'estat
El ministre és l'enviat d'Escrivá de Balaguer
L'obra vigila I dicta sentència
Porta giratòria del govern al cel
Clemència. Pinyates I pandores

Sorpresa!
Redades a altes hores
Cal vigilar a totes les criatures
És control democrata
Eh, no t'apures
Millán-Astray desde lo alto
Un santo manco pero no el de Lepanto
Será un cáncer cualquier independencia
Viva la muerte, muera la inteligencia

Dilo en castellano!
Suena a más verdad!
Hábleme en cristiano
Muerte a la pluralidad
Mande, Fernández!
Pasen los Díaz
El imperio hispano
Orden, ley y dinastías

En cada casa hay una oveja negra
Que en cada cesto pudre las manzanas
Somos producto de nuestra ascendencia
Sangre y genética, moral heredada, ah
En cada pueblo alguien levanta piedras
Inconformistas, perroflautas, babas
Algún listillo que cree en la ciencia
Profanadores de esta fe sagrada

Por si fallara la providencia
Tengo las leyes y la espada
A mi favor el peso de la historia
Gloria y honor, verdad revelada
Por si fallara la providencia
Tengo las leyes y la espada
Que no te cuenten que esto es violencia
Está la plebe malacostumbrada

Dilo en castellano!
De tanto encumbrar al neoliberalismo
Ahora nos llega otro crack
Provocado por los mismos
Sin famílias de bien no habrá acceso al chiringuito
De los santos inocentes
Lo que diga el señorito!
Dilo en castellano!

I al final la mata
L'assasí de maleta I corbata
Eixe paper que portava el verí
Eixos decrets que son bales de plata
Aquell gestor va desfer el camí
La desnonaren d'allí de sa casa
El mercat marca les normes, I en fi
Ara la vida la venen barata

Al mateix temps un xic grava una cosa
Una motet, una platja, una llosa
Sobre els seus muscles per coses d'abans
Parla d'amor I detesta el romanç
Parla de penes quan odia les seues
Controla el ritme, l'estil, eixes merdes
No té valor per trencar les cadenes
No té l'estómag pa cumplir les normes
I vol deixar fer, I fer si li deixen

I no vol ser uno més d'eixos jutges
Que ara ja és, perquè és lletra I discurs
Perquè és imatge, és llei, és producte
Idolatría, despreci, complot
Hi haurà castig o hi haurà recompensa
A tir de pedra teniu al ninot
La cirugía del crític comença

Crea, lluita maniquea
El mon plorant, tu davant: Quet
Crea, puja la marea
Obri les vel•les I arrea